Definició de diglòssia

Diglòssia: Fenomen sociolingüístic en virtut del qual els parlants que  coneixen dues llengües, dos dialectes o dos registres molt diferenciats d'una llengua, tendeixen a especialitzar-ne l'us lingüístic, de manera que a les finalitats elevades correspon la llengua elevada, i a la quotidianitat, la baixa.

COMENTARI DE TEXT: EL BITLLET DE MIL

COMENTARI DE TEXT:                                                                                 Eva 

EL BITLLET DE MIL

El bitllet de mil és un conte escrit per Mercè Rodoreda l’any 1978. Forma part d’un dels últims llibres que va escriure, Semblava de seda i altres contes, un recull de contes.

Mercè Rodoreda va ser una novel·lista autodidacta, ja que només va rebre educació dels set fins els deu anys, però va ser molt important en la literatura catalana del segle XX. El seu avi va ser qui li va inculcar la passió per la lectura i les flors i després de la seva mort, Mercè es va casar amb el seu oncle i van tenir un fill, Jordi. A causa de la seva arribada, ella va començar a mantenir una activitat literària i el 1939 la perfecciona perquè es va exiliar a París amb altres autors catalans. Allà va mantenir una relació amb Armand Obiols i després de la seva mort ella decideix tornar a Catalunya.

Aquesta dona és coneguda com a novel·lista però també va escriure poesia lírica i obres dramàtiques. El Bitllet de mil és una de les seves narracions, on apareixen els diferents símbols que vol transmetre.

El text tracta sobre la misèria d’una dona casada. Aquesta dona veu com a única esperança per canviar la seva vida la prostitució i malgrat l’angúnia que li fa aquest fet ho creu convenient. Després de l’acte s’adona que el bitllet de mil amb el qual l’han pagat és fals i el crema, crema la seva esperança fins desapareix, i seguidament prepara el sopar per el seu home.

El conte es narra amb un to esperançador i pessimista. Al principi del conte, la protagonista té una solució, una esperança, per sortir de la misèria. Ho podem veure a la línia 10: “...com si la voluntat anés a abandonar-la...però estava ben decidida. Res no l’aturaria.” Però finalment, quan veu que el bitllet és fals, s’entristeix, ja que segurament pensa que no trobarà mai una sortida d’aquella vida. Aquesta situació és pessimista, cremar el bitllet com diu a l’últim paràgraf: “...hi apropà una punta del bitllet i va esperar que es cremés. Els dits li feien mal de tant que l’estrenyia.”.

En aquest conte hi podem reconèixer tres parts: el plantejament, que comença des del principi i acaba a la línia 8: “-va dir tot tancant la porta amb dos volts de clau.” . El nus, quan comença a desenvolupar-se l’acció a partir de la línia 8: “La claror del carrer va sobtar-la tot” i acaba quasi a  l’últim paràgraf: “- No, no, gràcies”. En aquest conte l’autora no explica una de les parts de més acció, però aquesta comença quan  la dona surt al carrer en busca d’ algú. Finalment, el desenllaç, on conclueix l’obra, el situem a l’últim paràgraf. Des de: “Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la mà” fins “El seu home no trigaria gaire.”.

El narrador del text és extern, ja que no apareix en l’obra sinó que la narra en tercera persona del singular , i omniscient, ja que sap el que pensa la protagonista i com es sent. Ho podem analitzar a la línia 9 i 10: “De cop va sentir una mena de feblesa a les cames..” i “...però estava ben decidida.” També podem apreciar com el narrador és extern a la línia 2: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada.”

Pel que fa als personatges, la protagonista del conte, és la dona la qual vol sortir de la misèria i l’antagonista és el seu marit, encara que no intervingui a l’obra és la persona que li impediria prostituir-se, i per altre part, ell ha fet que ella estigui on està, en una situació desagradable i que no li agrada. Els personatges principals són la dona, protagonista, i l’home al qual li ven el seu cos, ja que són els que desenvolupen l’acció. Els personatges secundaris són la Zuzzane, la venedora de flors, la dona que es queda al seu costat i li pregunta el preu de les violetes, la veïna que està fregant el terra quan la protagonista surt de casa i l’home de la protagonista que es parla d’ ell a l’últim paràgraf.

El text és bàsicament narratiu, encara que hi trobem algunes parts de diàleg de forma directe. Un exemple de part narrativa el trobem al primer paràgraf: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta...”, i un exemple de diàleg directe el trobem al primer paràgraf, també: “-Quin goig que fas...t’has pintat els ulls i tot...”.

L’ història es pot situar aproximadament al segle XX, ja que en aquella època estava mal vist pintar-se, i era de prostituta. El temps de la narració és una tarda ja que a l’últim paràgraf la protagonista li prepara el sopar al seu marit, i el temps verbal és en passat.

En aquest conte apareixen tres símbols que l’autora ens vol transmetre: les flors, el bitllet de mil i el foc. El bitllet representa que és la seva única esperança per sortir de la misèria, les flors representen una vida de classe alta i el foc la destrucció.

UNA CATALAUNYA INDEPENDENT

Per a molts, que algú vegi amb bons ulls la independència de Catalunya només és compatible amb el nacionalisme, això és totalment fals: almenys en alguns casos.

Catalunya te un gran moviment independentista i aquests tenen  una voluntat popular, marxar d’Espanya. Donant un exemple si tu convides gent a casa teva i vol marxar, l’has de deixar perquè, si els retens, això  acabaria convertint-se en un segrest. Per tant, si la gent vol respondre a una pregunta, l'obligació del governant és deixar fer-la, que responguin i s'atinguin a les conseqüències. Si no fos així es pot dir de moltes maneres, però democràcia segur que no és.

Ja que he nombrat la democràcia farem una vista al passat; els nostres avantpassats van lluitar per un país democràtic i lliure. Tant John Locke com Voltaire estaven a favor del dret a decidir, la llibertat d’expressió... Actualment estan “prohibint” aquests drets que aquets homes van estar defensant.

Amb la independència, Catalunya guanyaria l'impuls cap a l'èxit; fa un segle que es busca ser independent, quan fa temps que estàs desitjant alguna cosa i ho aconsegueixes et sents amb molta més força, i es molt probable que resultaria un impuls social molt interessant. A més, el Govern català es veuria obligat a repensar-ho tot, es a dir  redistribuir la producció, el territori... i podria ser una molt bona millora. El mateix passaria amb Espanya i seria un punt a favor seu.

Catalunya és un dels territoris econòmicament més desenvolupats de l'Estat espanyol. Sent així, és normal que contribueixi més que altres a la caixa comuna. El que no és just és el següent: Estadístiques mostren que Catalunya representa el 16% de la població de l'Estat, produeix el 20% de la riquesa, paga el 24% dels impostos i rep el 10% de la despesa pública. En altres paraules, Catalunya dona molt més a Espanya del que rep. Donant un exemple: si Catalunya dona 10 euros a Espanya, després ells els hi torna només 4 euros. La desproporció és evident, sobretot tenint en compte que una cosa és que Catalunya, globalment parlant, sigui una de les comunitats més potents a nivell econòmic, i una altra molt diferent que els seus habitants siguin "rics". Els catalans no estan menys necessitats de sanitat, educació o infraestructures que els ciutadans de qualsevol altra comunitat autònoma.

Catalunya té una zona Franca on hi trobem el port, l’aeroport del prat entre altres. Amb la independència es convertiria en una de les zones amb més potencial logístic del món.

El problema de les infraestructures desapareixeria a mig termini, ja que els impostos es quedarien al nostre territori i es podria fer grans inversions que actualment no podem fer, tot està controlat per el  govern central. Per exemple l'aeroport del Prat no pot ser un simple aeroport regional que es limiti a connectar Barcelona amb Madrid, som una ciutat internacional, i com a tal, tenim el dret d’estar connectats amb el món exterior.

També hi hauria una millora de l'educació a mig termini, els impostos els recolliria la Generalitat i s'invertiria en fer nous instituts, contractar nous professors, desapareixeria la massificació a les aules, els barracons... (actualment Extremadura, una de les comunitats més pobres, té més quantitat d’ordinadors per alumne que  Catalunya).

En conclusió, crec que amb els arguments donats es veu clarament que si Catalunya fos independent hi haurien moltes millores. El sentir-se lliure milloraria sens dubte el sistema català de valors: treball, esforç, estalvi, risc, iniciativa, l’esperit emprenedor i la innovació. Catalunya es pot convertir en un país emergent a l’economia global impulsant millor la llibertat de mercat, la lliure competència, la productivitat i desenvolupant una política industrial pròpia. Tenir Estat et fa mereixedor del respecte internacional. Finalment, dir que la creativitat és desenvolupa millor en llibertat.

A partir del text de Primo Levi. "Si això és un home"

ACCENTUACIÓ:


Paraules agudes: Vaig acabar anant al mercat, a comprar cafè, arròs, pernil, i pel camí aparegué el meu professor de català i em digué; vols un entrepà o et convido a un te amb pastís?

Paraules planes: Aquest dissabte a la tarda, vaig a casa de la meva tia, a Figueres, a preparar els pròxims exàmens de mates.

Paraules esdrúixoles:  La pròxima setmana ens presenten els millors professors de física i química, història, matemàtiques, i m'acompanyarà la meva família, desprès de comprar un llibre de pel·lícules màgiques, una harmònica de números i una colònia a la farmàcia.

TEXT ARGUMENTATIU

ES POT CONSIDERAR ART?

Sempre que passejo pels carrers de la meva ciutat i veig aquelles parets plenes de gargots i dibuixos sense cap sentit i mal pintats, m'agafen tots els mals. Penseu per un instant com seria de neta una ciutat sense grafits i altres pintades.

Jo també penso, com altra gent, que els grafits són una activitat que practiquen algunes persones amb certs desequilibris emocionals; fixeu-vos-hi amb el traç brusc i descuidat de la majoria dels grafits. Molts d'ells són un garbuix de dibuixos pintats  sense sentit.

A més, per pintar-los s'utilitzen unes pintures en esprais que emeten CFC (aerosols) a l'atmosfera i, per tant, que malmeten la capa d'ozó.

Per si això fos poc, intenteu netejar un grafit! Ni amb el dissolvent més eficaç aconseguiríeu esborrar-lo. Alguns poden dir que pintant al damunt del grafit solucionem el problema, però tot això costa diners. I d'on surten aquests diners? Doncs de la meva i de moltes altres butxaques. És a dir, que utilitzar aquests diners en despeses innecessàries quan podríem invertir-los en coses més útils per la ciutat, ho trobo sobrer.

Cal tenir en compte que molts dels continguts dels grafits, com per exemple algunes paraules o dibuixos són ofensius i haurien d'estar censurats.

En altres casos, els grafits malmeten el mobiliari urbà: bancs, papereres... contribuint a l'aspecte descuidat i brut de la ciutat, motiu pel qual pot fer que el nombre de turistes en aquella zona disminueixi.

D'altra banda, algunes persones consideren el grafit com un tipus d'art, un mètode d'expressar sentiments; realment significa això? És art tot allò que embruta, malmet el mobiliari i ofèn la sensibilitat dels ciutadans? Jo no hi estic d'acord.

En definitiva i per tots aquests motius, opino que s'hauria d'eliminar tot el que estigui relacionat amb el grafit i multar a tots els responsables d'aquestes pintades.

CURS INTENSIU DE DIGLÒSSIA

DIGLÒSSIA: És la situació que es dona entre dues llengües en una mateixa societat. Una és de prestigi alt i s’utilitza pel govern i textos formals, i l’altre de prestigi baix sol ser la llengua parlada.

1. T’has trobat en el cas que un grup de persones catalanoparlants que parlaven en un lloc públic, al haver-hi persones de parla espanyola a menys de 10 metres, els individus passin a parlar espanyol?

2.  Has vist mai que un grup de persones de parla catalana, parlin castellà perquè un dels membres del grup no sigui catalanoparlant?

3. Has observat mai la situació de que algú s’ adreci  al seu superior en castellà al no saber si és catalanoparlant o no?

4. T’has trobat mai en el cas de que tu o algú catalanoparlant faci una factura, rebut o contracte en castellà?

5. Has observat la situació de que una persona de parla catalana s’adreci a un subordinat, dependent, cabrer... en castellà?

6.  Has  observat mai que la gent catalanoparlant s’adreci als desconeguts en espanyol?

7. Has observat que la gent catalanoparlant en un casament digui frases típiques com “ Viva els nuvis” en espanyol?

8. T’has trobat mai en el cas que persones de parla catalana a l’estranger on no coneixen la llengua local s’expressin en espanyol?

9. Has observat que una persona de parla catalana reprodueixi una conversació que ha estat en qualsevol altre llengua, en espanyol?

10.  Has sentit que la gent catalanoparlant al fer una citació la faci en espanyol?

11.  Sols veure que un catalanoparlant triï abans una pel·lícula doblada en castellà que en català

12. T’has trobat  el cas que una assignatura en un idioma, tingui el llibre amb un altre perquè es creu que amb l’explicació del professor en el idioma de la assignatura n’hi ha prou?

13. Creus que es veritat que en els exàmens en català s’hauria de permetre més faltes que en castellà.

14. T’has trobat en el  cas que catalanoparlants diguin les sigles de partits o organitzacions en castellà?

15. Sols veure que productes catalans s’anunciïn en castellà i el seu nom també o sigui?

16. Has observat mai el fet de prescindir d’aquelles paraules que no tenen traducció literària en l’espanyol com vespres?

17. Observes que en la llengua catalana hi ha diferents registres?

18.  Has vist mai que un catalanoparlant expressi els seus sentiments en espanyol? 

19.  Sols veure que catalanoparlants no acceptin la sintaxi diferent de l’espanyol com B es recolza en A i no A recolza B ?

20.  Has sentit mai que persones de parla catalana obtinguin l’apòstrof i facin com en castellà, distingir les dues vocals?