Definició de diglòssia

Diglòssia: Fenomen sociolingüístic en virtut del qual els parlants que  coneixen dues llengües, dos dialectes o dos registres molt diferenciats d'una llengua, tendeixen a especialitzar-ne l'us lingüístic, de manera que a les finalitats elevades correspon la llengua elevada, i a la quotidianitat, la baixa.

COMENTARI DE TEXT: EL BITLLET DE MIL

COMENTARI DE TEXT:                                                                                 Eva 

EL BITLLET DE MIL

El bitllet de mil és un conte escrit per Mercè Rodoreda l’any 1978. Forma part d’un dels últims llibres que va escriure, Semblava de seda i altres contes, un recull de contes.

Mercè Rodoreda va ser una novel·lista autodidacta, ja que només va rebre educació dels set fins els deu anys, però va ser molt important en la literatura catalana del segle XX. El seu avi va ser qui li va inculcar la passió per la lectura i les flors i després de la seva mort, Mercè es va casar amb el seu oncle i van tenir un fill, Jordi. A causa de la seva arribada, ella va començar a mantenir una activitat literària i el 1939 la perfecciona perquè es va exiliar a París amb altres autors catalans. Allà va mantenir una relació amb Armand Obiols i després de la seva mort ella decideix tornar a Catalunya.

Aquesta dona és coneguda com a novel·lista però també va escriure poesia lírica i obres dramàtiques. El Bitllet de mil és una de les seves narracions, on apareixen els diferents símbols que vol transmetre.

El text tracta sobre la misèria d’una dona casada. Aquesta dona veu com a única esperança per canviar la seva vida la prostitució i malgrat l’angúnia que li fa aquest fet ho creu convenient. Després de l’acte s’adona que el bitllet de mil amb el qual l’han pagat és fals i el crema, crema la seva esperança fins desapareix, i seguidament prepara el sopar per el seu home.

El conte es narra amb un to esperançador i pessimista. Al principi del conte, la protagonista té una solució, una esperança, per sortir de la misèria. Ho podem veure a la línia 10: “...com si la voluntat anés a abandonar-la...però estava ben decidida. Res no l’aturaria.” Però finalment, quan veu que el bitllet és fals, s’entristeix, ja que segurament pensa que no trobarà mai una sortida d’aquella vida. Aquesta situació és pessimista, cremar el bitllet com diu a l’últim paràgraf: “...hi apropà una punta del bitllet i va esperar que es cremés. Els dits li feien mal de tant que l’estrenyia.”.

En aquest conte hi podem reconèixer tres parts: el plantejament, que comença des del principi i acaba a la línia 8: “-va dir tot tancant la porta amb dos volts de clau.” . El nus, quan comença a desenvolupar-se l’acció a partir de la línia 8: “La claror del carrer va sobtar-la tot” i acaba quasi a  l’últim paràgraf: “- No, no, gràcies”. En aquest conte l’autora no explica una de les parts de més acció, però aquesta comença quan  la dona surt al carrer en busca d’ algú. Finalment, el desenllaç, on conclueix l’obra, el situem a l’últim paràgraf. Des de: “Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la mà” fins “El seu home no trigaria gaire.”.

El narrador del text és extern, ja que no apareix en l’obra sinó que la narra en tercera persona del singular , i omniscient, ja que sap el que pensa la protagonista i com es sent. Ho podem analitzar a la línia 9 i 10: “De cop va sentir una mena de feblesa a les cames..” i “...però estava ben decidida.” També podem apreciar com el narrador és extern a la línia 2: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada.”

Pel que fa als personatges, la protagonista del conte, és la dona la qual vol sortir de la misèria i l’antagonista és el seu marit, encara que no intervingui a l’obra és la persona que li impediria prostituir-se, i per altre part, ell ha fet que ella estigui on està, en una situació desagradable i que no li agrada. Els personatges principals són la dona, protagonista, i l’home al qual li ven el seu cos, ja que són els que desenvolupen l’acció. Els personatges secundaris són la Zuzzane, la venedora de flors, la dona que es queda al seu costat i li pregunta el preu de les violetes, la veïna que està fregant el terra quan la protagonista surt de casa i l’home de la protagonista que es parla d’ ell a l’últim paràgraf.

El text és bàsicament narratiu, encara que hi trobem algunes parts de diàleg de forma directe. Un exemple de part narrativa el trobem al primer paràgraf: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta...”, i un exemple de diàleg directe el trobem al primer paràgraf, també: “-Quin goig que fas...t’has pintat els ulls i tot...”.

L’ història es pot situar aproximadament al segle XX, ja que en aquella època estava mal vist pintar-se, i era de prostituta. El temps de la narració és una tarda ja que a l’últim paràgraf la protagonista li prepara el sopar al seu marit, i el temps verbal és en passat.

En aquest conte apareixen tres símbols que l’autora ens vol transmetre: les flors, el bitllet de mil i el foc. El bitllet representa que és la seva única esperança per sortir de la misèria, les flors representen una vida de classe alta i el foc la destrucció.

UNA CATALAUNYA INDEPENDENT

Per a molts, que algú vegi amb bons ulls la independència de Catalunya només és compatible amb el nacionalisme, això és totalment fals: almenys en alguns casos.

Catalunya te un gran moviment independentista i aquests tenen  una voluntat popular, marxar d’Espanya. Donant un exemple si tu convides gent a casa teva i vol marxar, l’has de deixar perquè, si els retens, això  acabaria convertint-se en un segrest. Per tant, si la gent vol respondre a una pregunta, l'obligació del governant és deixar fer-la, que responguin i s'atinguin a les conseqüències. Si no fos així es pot dir de moltes maneres, però democràcia segur que no és.

Ja que he nombrat la democràcia farem una vista al passat; els nostres avantpassats van lluitar per un país democràtic i lliure. Tant John Locke com Voltaire estaven a favor del dret a decidir, la llibertat d’expressió... Actualment estan “prohibint” aquests drets que aquets homes van estar defensant.

Amb la independència, Catalunya guanyaria l'impuls cap a l'èxit; fa un segle que es busca ser independent, quan fa temps que estàs desitjant alguna cosa i ho aconsegueixes et sents amb molta més força, i es molt probable que resultaria un impuls social molt interessant. A més, el Govern català es veuria obligat a repensar-ho tot, es a dir  redistribuir la producció, el territori... i podria ser una molt bona millora. El mateix passaria amb Espanya i seria un punt a favor seu.

Catalunya és un dels territoris econòmicament més desenvolupats de l'Estat espanyol. Sent així, és normal que contribueixi més que altres a la caixa comuna. El que no és just és el següent: Estadístiques mostren que Catalunya representa el 16% de la població de l'Estat, produeix el 20% de la riquesa, paga el 24% dels impostos i rep el 10% de la despesa pública. En altres paraules, Catalunya dona molt més a Espanya del que rep. Donant un exemple: si Catalunya dona 10 euros a Espanya, després ells els hi torna només 4 euros. La desproporció és evident, sobretot tenint en compte que una cosa és que Catalunya, globalment parlant, sigui una de les comunitats més potents a nivell econòmic, i una altra molt diferent que els seus habitants siguin "rics". Els catalans no estan menys necessitats de sanitat, educació o infraestructures que els ciutadans de qualsevol altra comunitat autònoma.

Catalunya té una zona Franca on hi trobem el port, l’aeroport del prat entre altres. Amb la independència es convertiria en una de les zones amb més potencial logístic del món.

El problema de les infraestructures desapareixeria a mig termini, ja que els impostos es quedarien al nostre territori i es podria fer grans inversions que actualment no podem fer, tot està controlat per el  govern central. Per exemple l'aeroport del Prat no pot ser un simple aeroport regional que es limiti a connectar Barcelona amb Madrid, som una ciutat internacional, i com a tal, tenim el dret d’estar connectats amb el món exterior.

També hi hauria una millora de l'educació a mig termini, els impostos els recolliria la Generalitat i s'invertiria en fer nous instituts, contractar nous professors, desapareixeria la massificació a les aules, els barracons... (actualment Extremadura, una de les comunitats més pobres, té més quantitat d’ordinadors per alumne que  Catalunya).

En conclusió, crec que amb els arguments donats es veu clarament que si Catalunya fos independent hi haurien moltes millores. El sentir-se lliure milloraria sens dubte el sistema català de valors: treball, esforç, estalvi, risc, iniciativa, l’esperit emprenedor i la innovació. Catalunya es pot convertir en un país emergent a l’economia global impulsant millor la llibertat de mercat, la lliure competència, la productivitat i desenvolupant una política industrial pròpia. Tenir Estat et fa mereixedor del respecte internacional. Finalment, dir que la creativitat és desenvolupa millor en llibertat.

A partir del text de Primo Levi. "Si això és un home"

ACCENTUACIÓ:


Paraules agudes: Vaig acabar anant al mercat, a comprar cafè, arròs, pernil, i pel camí aparegué el meu professor de català i em digué; vols un entrepà o et convido a un te amb pastís?

Paraules planes: Aquest dissabte a la tarda, vaig a casa de la meva tia, a Figueres, a preparar els pròxims exàmens de mates.

Paraules esdrúixoles:  La pròxima setmana ens presenten els millors professors de física i química, història, matemàtiques, i m'acompanyarà la meva família, desprès de comprar un llibre de pel·lícules màgiques, una harmònica de números i una colònia a la farmàcia.

TEXT ARGUMENTATIU

ES POT CONSIDERAR ART?

Sempre que passejo pels carrers de la meva ciutat i veig aquelles parets plenes de gargots i dibuixos sense cap sentit i mal pintats, m'agafen tots els mals. Penseu per un instant com seria de neta una ciutat sense grafits i altres pintades.

Jo també penso, com altra gent, que els grafits són una activitat que practiquen algunes persones amb certs desequilibris emocionals; fixeu-vos-hi amb el traç brusc i descuidat de la majoria dels grafits. Molts d'ells són un garbuix de dibuixos pintats  sense sentit.

A més, per pintar-los s'utilitzen unes pintures en esprais que emeten CFC (aerosols) a l'atmosfera i, per tant, que malmeten la capa d'ozó.

Per si això fos poc, intenteu netejar un grafit! Ni amb el dissolvent més eficaç aconseguiríeu esborrar-lo. Alguns poden dir que pintant al damunt del grafit solucionem el problema, però tot això costa diners. I d'on surten aquests diners? Doncs de la meva i de moltes altres butxaques. És a dir, que utilitzar aquests diners en despeses innecessàries quan podríem invertir-los en coses més útils per la ciutat, ho trobo sobrer.

Cal tenir en compte que molts dels continguts dels grafits, com per exemple algunes paraules o dibuixos són ofensius i haurien d'estar censurats.

En altres casos, els grafits malmeten el mobiliari urbà: bancs, papereres... contribuint a l'aspecte descuidat i brut de la ciutat, motiu pel qual pot fer que el nombre de turistes en aquella zona disminueixi.

D'altra banda, algunes persones consideren el grafit com un tipus d'art, un mètode d'expressar sentiments; realment significa això? És art tot allò que embruta, malmet el mobiliari i ofèn la sensibilitat dels ciutadans? Jo no hi estic d'acord.

En definitiva i per tots aquests motius, opino que s'hauria d'eliminar tot el que estigui relacionat amb el grafit i multar a tots els responsables d'aquestes pintades.

CURS INTENSIU DE DIGLÒSSIA

DIGLÒSSIA: És la situació que es dona entre dues llengües en una mateixa societat. Una és de prestigi alt i s’utilitza pel govern i textos formals, i l’altre de prestigi baix sol ser la llengua parlada.

1. T’has trobat en el cas que un grup de persones catalanoparlants que parlaven en un lloc públic, al haver-hi persones de parla espanyola a menys de 10 metres, els individus passin a parlar espanyol?

2.  Has vist mai que un grup de persones de parla catalana, parlin castellà perquè un dels membres del grup no sigui catalanoparlant?

3. Has observat mai la situació de que algú s’ adreci  al seu superior en castellà al no saber si és catalanoparlant o no?

4. T’has trobat mai en el cas de que tu o algú catalanoparlant faci una factura, rebut o contracte en castellà?

5. Has observat la situació de que una persona de parla catalana s’adreci a un subordinat, dependent, cabrer... en castellà?

6.  Has  observat mai que la gent catalanoparlant s’adreci als desconeguts en espanyol?

7. Has observat que la gent catalanoparlant en un casament digui frases típiques com “ Viva els nuvis” en espanyol?

8. T’has trobat mai en el cas que persones de parla catalana a l’estranger on no coneixen la llengua local s’expressin en espanyol?

9. Has observat que una persona de parla catalana reprodueixi una conversació que ha estat en qualsevol altre llengua, en espanyol?

10.  Has sentit que la gent catalanoparlant al fer una citació la faci en espanyol?

11.  Sols veure que un catalanoparlant triï abans una pel·lícula doblada en castellà que en català

12. T’has trobat  el cas que una assignatura en un idioma, tingui el llibre amb un altre perquè es creu que amb l’explicació del professor en el idioma de la assignatura n’hi ha prou?

13. Creus que es veritat que en els exàmens en català s’hauria de permetre més faltes que en castellà.

14. T’has trobat en el  cas que catalanoparlants diguin les sigles de partits o organitzacions en castellà?

15. Sols veure que productes catalans s’anunciïn en castellà i el seu nom també o sigui?

16. Has observat mai el fet de prescindir d’aquelles paraules que no tenen traducció literària en l’espanyol com vespres?

17. Observes que en la llengua catalana hi ha diferents registres?

18.  Has vist mai que un catalanoparlant expressi els seus sentiments en espanyol? 

19.  Sols veure que catalanoparlants no acceptin la sintaxi diferent de l’espanyol com B es recolza en A i no A recolza B ?

20.  Has sentit mai que persones de parla catalana obtinguin l’apòstrof i facin com en castellà, distingir les dues vocals?

Comentari de text: El bitllet de mil

El bitllet de mil és un conte publicat l’any 1978 escrit per Mercè Rodoreda i que forma part del recull Semblava de seda i altres contes. Mercè Rodoreda és una autora coneguda pels seus contes i novel·les tant especials. Va néixer a Barcelona l’any 1908 i va tindre una infància molt solitària, ja que només va anar a l’escola dels 7 als 10 anys i era filla única. Va viure envoltada dels seus pares i del seu avi, que va ser qui li va introduir la passió per la lectura i les flors. Malauradament el seu avi va morir i posteriorment ella es va casar amb el seu oncle matern catorze anys més gran que ella. Més tard van tindre un fill que va patir problemes mentals degut a que els seu pares eren de la mateixa família, i va ser internat en un psiquiàtric. Rodoreda després d’aquesta joventut tant dolenta que havia patit, un cop acabada de la guerra, es va exiliar a Ginebra on va viure uns quants anys i al 1979 va tornar a Catalunya. Al llarg d’aquest temps es dedicà a la literatura per expressar els seus sentiments a través de contes i novel·les, tot i que també feia algunes obres teatrals i poesia lírica.

Des d’aquell moment en endavant va escriure obres molt conegudes com: La plaça del diamant (1962), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980) Quanta, quanta guerra... (1980) i moltes més. Entre les seves obres trobem El bitllet de mil que és la obra que analitzarem a continuació.

El text tracta d’una dona que es troba en una situació econòmica miserable i decideix guanyar alguns diners prostituint-se. Finalment aconsegueix el seu objectiu i guanya els diners fent una cosa que ella mai hauria fet si no fos en una situació extrema com la que ella vivia. Un cop té els diners decideix comprar-se les flors que ella havia desitjat tota la seva vida perquè ara ja podia, ara era com les altres dones adinerades de París. Desgraciadament la venedora i una altra dona, li van dir que el bitllet era falç i en aquell moment la protagonista s’enfonsà novament en la misèria. Va tornar a casa, es va mirar el bitllet amb ràbia i el cremà lentament, veient com la seva única esperança s’escapava entre les seves pròpies mans. Finalment acaba fent el sopar al seu home com si no hagués passat res.

El text en general te un de pessimista i de por perquè, tot i que ella confia ens si mateixa per sortir de la misèria d’aquesta manera, te por per tot el que li pugui passar, ja que desconeix totalment aquest món. Ho podem veure repetidament al llarg del text com per exemple: al paràgraf 3, línia 3 “Que no em vegi, tan pintada!” o també al paràgraf 5, línia 1 “Estrenyia el portamonedes contra el pit”. D’altra banda també trobem parts amb un to de tristesa perquè després de prostituir-se i guanyar els diners, veu com el seu bitllet falç desapareix entre les flames juntament amb la seva esperança, i tot torna a la normalitat.

El conte es troba dividit en dos parts: el plantejament i el desenllaç. El plantejament ocupa els quatre primers paràgrafs, i ens explica el que fa la noia des que surt de casa fins que aconsegueix prostituir-se (les seves reaccions, els seus pensaments etc.). I el desenllaç ocupa la resta del text i hi podem veure com la dona passa de ser feliç pels diners que havia aconseguit a enfonsar-se en la misèria novament. També hi  trobem el moment en el que crema el bitllet donant per perdudes totes les seves esperances i la oportunitat de canviar la seva vida. Des del meu punt de vista aquest text no te nus perquè correspondria a la part en que la protagonista i l’home tenen relacions sexuals. En aquest conte, Mercè Rodoreda decideix saltar-se aquesta part i passar directament del plantejament al desenllaç donant-li un to més intrigant i misteriós al text.

L’autora utilitza un punt de vista extern i omniscient ja que coneix els pensament i les sensacions de la protagonista a la perfecció. Ho podem veure al paràgraf 4, línia 11: “Una esgarrifança de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal” i també al paràgraf 6, línia 1: “Va avançar la mà tímidament i va agafar-lo”.

Quant a personatges principals veiem a la protagonista sobre la qual desconeixem el nom, una dona pobre que probablement visqui sotmesa al seu marit i intenta sortir d’aquesta situació ella sola. I l’antagonista que en la meva opinió seria l’home amb el que ha tingut relacions sexuals i li ha donat el bitllet falç, tot i que també podria ser el marit per no voler-la ajudar i tractar-la com a una esclava. Aquests fets, no els podem assegurar perquè no apareixen escrits en el text, però si que ho podem suposar per la manera en que s’expressa i els seus pensaments. Finalment trobem els personatges secundaris que són la Zuzanne i la dona que li diu que el bitllet és falç. Aquests personatges apareixen molt poc en el text, però són bastant importants, ja que li diuen a la protagonista que el seu bitllet és falç.

El discurs és narratiu en general tot i que també hi trobem parts de descripció com per exemple a la primera línia del tercer paràgraf: “En aquella hora passava poca gent pel bulevard Rochechouart. A la cantonada del carrer Dunkerke hi havia, com sempre, Zuzanne amb el carretó de flors”. També hi trobem parts de diàleg directe al llarg de tot el text, per exemple al paràgraf 6, línia 12: “-A quin preu ven els clavells? –No ho sé, esperi´s un moment.”

Pel que fa al temps històric, jo crec que aquest conte està ambientat cap a la meitat del segle passat, principalment perquè és l’època en que va viure Mercè Rodoreda. També es pot veure en altres aspectes com ara les descripcions que en fa i sobretot la moneda que s’utilitza. D’altra banda el temps de la narració te una durada d’una nit, des de que surt al carrer pel vespre fins que arriba a la nit per fer el sopar al seu marit. I finalment el temps verbal que predomina és el passat, ho podem veure per exemple al començament del text: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada” i a la segona línia del quart paràgraf: “Havia pogut veure, malgrat l’angúnia que li feia, que era jove, prim.”

Per acabar, Mercè Rodoreda utilitza en moltes de les seves obres  les flors com un símbol de llibertat, puresa, felicitat i tranquil·litat perquè en la seva vida eren molt importants i tenien el mateix significat que en les seves obres. Una altra característica dels seus textos és que tots els protagonistes acostumen a ser dones infelices amb una vida miserable, perquè en les seves obres reflecteix alguns aspectes de la seva pròpia vida.

En conclusió Mercè Rodoreda acostumava a utilitzar uns símbols i una classe de històries determinades que reflectien a la perfecció el que ella havia viscut en la seva joventut.

Àlex Cifuentes Casamitjana

4rt D

TEXT D'ACCENTUACIÓ 

ESDRÚIXOLES: La música de l'harmònica màgica sonava de la màquina electrònica, la ràdio. Tímidament i ràpidament la llàgrima relliscava de la besàvia. Sílvia mirava la besàvia amb indiferència i gràcia mentre buscava la fórmula de matemàtiques a la pàgina.


ESDRÚIXOLES: En la moderníssima època, la fàbrica de la  família de la sílvia com a conseqüència de la pèrdua de la guàrdia va canviar tendència a la mequinària fent brúixoles que ràpidament, instantàniament les càrregues s'enviaven a Hèlsinki, Austràlia, Rússia i Polònia.

COMENTARI DE TEXT: EL BITLLET DE MIL DE MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d’octubre del 1908. La seva infantesa és solitària. D’una banda és filla única i, de l’altre, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys.

L’any 1928,als vint anys, Mercè Rodoreda va contraure matrimoni amb el seu oncle, Joan Gurguí. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, es converteix, per l'autora, en una experiència traumàtica.

El 23 de juliol de 1929 nasqué el seu únic fill, en Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries per aconseguir alliberar-se de la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada. Mercè Rodoreda va triar la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que havia patit i començà a concebre l'escriptura com un ofici.

És per aquest motiu, doncs, pel qual avui dia podem llegir tants relats basats en l’estil de vida de l’autora a principis del segle XX, en els quals hi evoca l’extrema situació econòmica i la difícil relació matrimonial. Un d’aquests relats, entre tants d’altres, és El bitllet de mil, un conte recollit dins de Semblava de seda i altres contes.

Rodoreda va iniciar una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifestà en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes de gènere narratiu, com és el cas del bitllet de mil.

La seva primera obra sortí publicada l'any 1932 i es titulava, Sóc una dona honrada.

Després d’exiliar-se a París, on conegué Joan Prat i Esteve, amb qui mantingué una relació intensa i complicada, es traslladà a causa de la Segona Guerra Mundial, a Llemotges.

Favorablement, l’any 1954, l’estabilitat econòmica li arribà i això va propiciar que Mercè Rodoreda entrés en una etapa de creativitat enorme fins el dia de la seva mort, l’any 1983 de càncer de fetge. En l’última etapa recollí els contes que tenia dispersos amb Vint-i-dos contes (1958) i redactà algunes novel·les com La plaça del Diamant ,La mort i la primavera i Mirall trencat (1974), a la qual seguiren Tots els contes, Semblava de seda i altres contes (1978), entre d’altres.

Tenint en compte que El bitllet de mil és una de les darreres obres escrites per l’autora, per tant, quan ja havia viscut situacions socials i econòmiques complicades, és fàcil concloure el tema principal del text. Diríem que ens parla de la pèrdua de l’esperança davant de no poder aconseguir sortir de la misèria duent a terme l’última solució que havia trobat la protagonista del conte.

Aquesta esperança la veiem reflectida en el conte com un bitllet de mil pessetes, que acaba cremat quan la protagonista se’n adona que és fals. Aquest fet ens simbolitza la pèrdua de l’esperança per part de la dona.

El simbolisme és un tret característic de la narrativa de Mercè Rodoreda, utilitza un llenguatge simbòlic però fàcil d’interpretar per al lector. En aquest relat hi són presents tres símbols. Per una banda el bitllet de mil representant l’esperança, per l’altre, el foc representant la destrucció de l’esperança, i finalment les flors.

L’autora va viure en un ambient alegre i una mica bohemi en el qual destacava la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, una figura molt important per a Mercè Rodoreda perquè li va inculcar un profund catalanisme que la va acompanyar tota la vida i, també, una intensa atracció per les flors, unes flors que van presidir la seva infantesa i que ocupen un lloc rellevant en els contes i les novel·les escrites. En les obres de Mercè Rodoreda sempre hi ha estat present les flors com a símbol d’una vida confortable, una vida agradable, una vida amb una família feliç.

El bitllet de mil narra com una dona, que pateix una situació econòmica desfavorable, decideix sortir al carrer a prostituir-se. Després d’haver tingut relacions sexuals, malgrat l’angúnia i la por, cobra 1000 pessetes. Just després s’atura a comprar flors i se n’adona que el bitllet és fals. A l’arribar a casa el crema per començar seguidament a fer el sopar pel seu marit.

Podem observar, tant sols llegint aquest petit argument del relat, que el to emprat per l’autora és pessimista i dur, però alhora esperançador. Per comprovar aquest to pessimista ens basem en una de les característiques narratives de l’autora: el fet de tenir una visió pessimista de la vida a l’hora d’escriure les seves obres. Quant a la duresa, veiem que tot el conte ens explica una vivència d’un moment de la vida molt dur per a la protagonista, una persona pobre, que se sent sola i que decideix vendre’s a ella mateixa amb un final on és enganyada.

El to esperançador el podem veure al principi del conte, quan pren la decisió de canviar la seva vida i mentre la porta a terme. Però aquest to s’esvaeix quan la venedora de flors li fa saber que el bitllet és fals. I amb això s’acaba la seva esperança.

Si passem a analitzar els personatges, veiem clarament que el protagonista és una dona, fet molt característic en la narrativa de Mercè Rodoreda. Com a segon personatge principal tenim el marit de la dona, amb qui sembla que manté una relació insatisfactòria si més no perquè la protagonista li amaga el seu intent de sortir de la misèria. Aquest seria un altre fet característic de la narrativa de Rodoreda.

El marit representaria el principal antagonista de l’obra ja que va en contra dels objectius de la dona i la deixa sola a la hora de sortir d’aquella situació econòmica. Tot i això, en un mateix conte hi podem trobar més d’un antagonista, per tant, considerem l’home amb qui manté relacions sexuals com un altre antagonista perquè no la deixa complir els seus objectius donant-li un bitllet fals.

Quant als personatges secundaris, hi hauria la Zuzanne, la venedora de flors; la veïna amb qui la protagonista manté una petita conversa al sortir de casa; i la dona que vol comprar flors i li pregunta el preu dels clavells.

El bitllet de mil és considerada una obra psicològica, és a dir, capaç de reflectir el món interior dels personatges, els seus pensaments, la seva visió del món... Els autors d’aquests tipus de històries, com Mercè Rodoreda, utilitzen diferents recursos per aconseguir-ho. En aquest cas, el mateix narrador de l’obra, extern i, evidentment, omniscient, descriu els pensaments de la protagonista mentre redacta els fets de la trama i, també, afegeix algunes intervencions directes dels pensaments de la protagonista del conte.

Quant als temps verbals que predominen en aquest text literari, són els passats quan el discurs és narratiu, més concretament el passat perifràstic (va obrir, va dir, va sentir...) i l’imperfet (estrenyia, caminava, tenia...). En la part de diàleg directe predomina el present d’indicatiu (és, sap, tinc...) i en la descripció predomina el pretèrit imperfet (era...).

Per tant, el text és majoritàriament narratiu perquè és en la part on s’hi descriuen els fets més importants del conte, però també hi trobem una part de diàleg directe, una petita part de descripció i algunes intervencions amb monòleg interior.

En el primer paràgraf ja hi trobem el primer diàleg entre la protagonista i la veïna, en el tercer veiem quan Zuzanne ofereix flors a la protagonista, també amb un diàleg directe. En el cinquè i el sisè hi ha un altre diàleg, ara entre la protagonista i l’home amb qui mantindrà relacions sexuals. Finalment, en el vuitè paràgraf trobem l’últim diàleg entre la dona que vol comprar flors, la venedora de flors i la protagonista.

La descripció la trobem en el paràgraf cinc quan descriu amb poques paraules a l’home que l’havia xiulat i en el paràgraf vuit quan descriu mínimament la senyora de mitjana edat que vol comprar flors.

Quant al monòleg interior trobem intervencions directes de la protagonista del conte, expressant els seus pensaments. A banda d’aquestes intervencions, el lector d’aquest conte sempre n’és conscient de l’estat de la protagonista. La dona al llarg de les hores que dura el temps de la narració, des de la tarda-vespre, fins el vespre-nit, té un sentiment persistent de por (<<va sentir una mena de feblesa a les cames com si la voluntat anés a abandonar-la>>) . Inicialment la por es barreja amb la decisió, però a mida que avança l’acció veiem com apareix el nerviosisme (<<no veia res.>> <<Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal>>) i l’angúnia (<< malgrat l’angúnia que li feia...>> <<Una esgarrifança de fred li va resseguir el cos>>). Més tard, després de saber que el bitllet era fals, l’angúnia s’intensifica, però llavors no només és fàstic a l’home, sinó també a ella mateixa. Finalment el sentiment és totalment desesperançat, de submissió total, ja que comença a fer el sopar pel seu marit després d’haver cremat la seva esperança quan n’era plenament conscient.  

La dona s’havia venut a ella mateixa com a últim intent per sortir de la misèria i no ho havia aconseguit. Aquest conte està situat en un temps on la prostitució era considerada un acte de marginació  i el pitjor que es podia fer, on les dones amb una certa estabilitat econòmica vestien de gris amb vels al capell, maquillades amb un color rosa tendra. Estem parlant de principis del segle XX.

Si fem una divisió del text respecte el contingut, hi podem observar una estructura externa dividida en nou paràgrafs fàcilment visibles en el text. Pel que fa l’estructura interna, és més complicat dividir aquest conte en plantejament, nus i desenllaç ja que l’autora comença “in-media res”, és a dir, sense situar-nos en un espai, en un lloc, en un temps... i sense presentar-nos els personatges.

Tot i així, però, podríem trobar una situació inicial o plantejament que seria tan sols la primera frase del text. Podríem trobar el problema i el seu desenvolupament, que seria el nus de la història, des de la segona línia fins al final del vuitè paràgraf, quan no agafa les flors que ha escollit a la florista (<<No,no, gràcies.>>). Finalment, la situació final o desenllaç el podríem localitzar al darrer paràgraf del conte, quan se sent enganyada, perd l’esperança de refer la seva vida, i continua tal i com estava de bon començament, és a dir, estant tipa de tanta misèria.

En resum, Mercè Rodoreda escriu un conte de caire psicològic evidenciant una etapa de la seva pròpia vida, la maduresa o pèrdua de la joventut on, com a dona, experimenta incomunicació i incomprensió amorosa, soledat constant i esperança per trobar nous camins.

Una obra on la simbologia literària hi és decisiva i fàcilment interpretada per al lector.

MARIONA ISERN

4ART C