COMENTARI DE TEXT: EL BITLLET DE MIL

COMENTARI DE TEXT:                                                                                 Eva 

EL BITLLET DE MIL

El bitllet de mil és un conte escrit per Mercè Rodoreda l’any 1978. Forma part d’un dels últims llibres que va escriure, Semblava de seda i altres contes, un recull de contes.

Mercè Rodoreda va ser una novel·lista autodidacta, ja que només va rebre educació dels set fins els deu anys, però va ser molt important en la literatura catalana del segle XX. El seu avi va ser qui li va inculcar la passió per la lectura i les flors i després de la seva mort, Mercè es va casar amb el seu oncle i van tenir un fill, Jordi. A causa de la seva arribada, ella va començar a mantenir una activitat literària i el 1939 la perfecciona perquè es va exiliar a París amb altres autors catalans. Allà va mantenir una relació amb Armand Obiols i després de la seva mort ella decideix tornar a Catalunya.

Aquesta dona és coneguda com a novel·lista però també va escriure poesia lírica i obres dramàtiques. El Bitllet de mil és una de les seves narracions, on apareixen els diferents símbols que vol transmetre.

El text tracta sobre la misèria d’una dona casada. Aquesta dona veu com a única esperança per canviar la seva vida la prostitució i malgrat l’angúnia que li fa aquest fet ho creu convenient. Després de l’acte s’adona que el bitllet de mil amb el qual l’han pagat és fals i el crema, crema la seva esperança fins desapareix, i seguidament prepara el sopar per el seu home.

El conte es narra amb un to esperançador i pessimista. Al principi del conte, la protagonista té una solució, una esperança, per sortir de la misèria. Ho podem veure a la línia 10: “...com si la voluntat anés a abandonar-la...però estava ben decidida. Res no l’aturaria.” Però finalment, quan veu que el bitllet és fals, s’entristeix, ja que segurament pensa que no trobarà mai una sortida d’aquella vida. Aquesta situació és pessimista, cremar el bitllet com diu a l’últim paràgraf: “...hi apropà una punta del bitllet i va esperar que es cremés. Els dits li feien mal de tant que l’estrenyia.”.

En aquest conte hi podem reconèixer tres parts: el plantejament, que comença des del principi i acaba a la línia 8: “-va dir tot tancant la porta amb dos volts de clau.” . El nus, quan comença a desenvolupar-se l’acció a partir de la línia 8: “La claror del carrer va sobtar-la tot” i acaba quasi a  l’últim paràgraf: “- No, no, gràcies”. En aquest conte l’autora no explica una de les parts de més acció, però aquesta comença quan  la dona surt al carrer en busca d’ algú. Finalment, el desenllaç, on conclueix l’obra, el situem a l’últim paràgraf. Des de: “Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la mà” fins “El seu home no trigaria gaire.”.

El narrador del text és extern, ja que no apareix en l’obra sinó que la narra en tercera persona del singular , i omniscient, ja que sap el que pensa la protagonista i com es sent. Ho podem analitzar a la línia 9 i 10: “De cop va sentir una mena de feblesa a les cames..” i “...però estava ben decidida.” També podem apreciar com el narrador és extern a la línia 2: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada.”

Pel que fa als personatges, la protagonista del conte, és la dona la qual vol sortir de la misèria i l’antagonista és el seu marit, encara que no intervingui a l’obra és la persona que li impediria prostituir-se, i per altre part, ell ha fet que ella estigui on està, en una situació desagradable i que no li agrada. Els personatges principals són la dona, protagonista, i l’home al qual li ven el seu cos, ja que són els que desenvolupen l’acció. Els personatges secundaris són la Zuzzane, la venedora de flors, la dona que es queda al seu costat i li pregunta el preu de les violetes, la veïna que està fregant el terra quan la protagonista surt de casa i l’home de la protagonista que es parla d’ ell a l’últim paràgraf.

El text és bàsicament narratiu, encara que hi trobem algunes parts de diàleg de forma directe. Un exemple de part narrativa el trobem al primer paràgraf: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta...”, i un exemple de diàleg directe el trobem al primer paràgraf, també: “-Quin goig que fas...t’has pintat els ulls i tot...”.

L’ història es pot situar aproximadament al segle XX, ja que en aquella època estava mal vist pintar-se, i era de prostituta. El temps de la narració és una tarda ja que a l’últim paràgraf la protagonista li prepara el sopar al seu marit, i el temps verbal és en passat.

En aquest conte apareixen tres símbols que l’autora ens vol transmetre: les flors, el bitllet de mil i el foc. El bitllet representa que és la seva única esperança per sortir de la misèria, les flors representen una vida de classe alta i el foc la destrucció.