Comentari de text: El bitllet de mil

El bitllet de mil és un conte publicat l’any 1978 escrit per Mercè Rodoreda i que forma part del recull Semblava de seda i altres contes. Mercè Rodoreda és una autora coneguda pels seus contes i novel·les tant especials. Va néixer a Barcelona l’any 1908 i va tindre una infància molt solitària, ja que només va anar a l’escola dels 7 als 10 anys i era filla única. Va viure envoltada dels seus pares i del seu avi, que va ser qui li va introduir la passió per la lectura i les flors. Malauradament el seu avi va morir i posteriorment ella es va casar amb el seu oncle matern catorze anys més gran que ella. Més tard van tindre un fill que va patir problemes mentals degut a que els seu pares eren de la mateixa família, i va ser internat en un psiquiàtric. Rodoreda després d’aquesta joventut tant dolenta que havia patit, un cop acabada de la guerra, es va exiliar a Ginebra on va viure uns quants anys i al 1979 va tornar a Catalunya. Al llarg d’aquest temps es dedicà a la literatura per expressar els seus sentiments a través de contes i novel·les, tot i que també feia algunes obres teatrals i poesia lírica.

Des d’aquell moment en endavant va escriure obres molt conegudes com: La plaça del diamant (1962), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980) Quanta, quanta guerra... (1980) i moltes més. Entre les seves obres trobem El bitllet de mil que és la obra que analitzarem a continuació.

El text tracta d’una dona que es troba en una situació econòmica miserable i decideix guanyar alguns diners prostituint-se. Finalment aconsegueix el seu objectiu i guanya els diners fent una cosa que ella mai hauria fet si no fos en una situació extrema com la que ella vivia. Un cop té els diners decideix comprar-se les flors que ella havia desitjat tota la seva vida perquè ara ja podia, ara era com les altres dones adinerades de París. Desgraciadament la venedora i una altra dona, li van dir que el bitllet era falç i en aquell moment la protagonista s’enfonsà novament en la misèria. Va tornar a casa, es va mirar el bitllet amb ràbia i el cremà lentament, veient com la seva única esperança s’escapava entre les seves pròpies mans. Finalment acaba fent el sopar al seu home com si no hagués passat res.

El text en general te un de pessimista i de por perquè, tot i que ella confia ens si mateixa per sortir de la misèria d’aquesta manera, te por per tot el que li pugui passar, ja que desconeix totalment aquest món. Ho podem veure repetidament al llarg del text com per exemple: al paràgraf 3, línia 3 “Que no em vegi, tan pintada!” o també al paràgraf 5, línia 1 “Estrenyia el portamonedes contra el pit”. D’altra banda també trobem parts amb un to de tristesa perquè després de prostituir-se i guanyar els diners, veu com el seu bitllet falç desapareix entre les flames juntament amb la seva esperança, i tot torna a la normalitat.

El conte es troba dividit en dos parts: el plantejament i el desenllaç. El plantejament ocupa els quatre primers paràgrafs, i ens explica el que fa la noia des que surt de casa fins que aconsegueix prostituir-se (les seves reaccions, els seus pensaments etc.). I el desenllaç ocupa la resta del text i hi podem veure com la dona passa de ser feliç pels diners que havia aconseguit a enfonsar-se en la misèria novament. També hi  trobem el moment en el que crema el bitllet donant per perdudes totes les seves esperances i la oportunitat de canviar la seva vida. Des del meu punt de vista aquest text no te nus perquè correspondria a la part en que la protagonista i l’home tenen relacions sexuals. En aquest conte, Mercè Rodoreda decideix saltar-se aquesta part i passar directament del plantejament al desenllaç donant-li un to més intrigant i misteriós al text.

L’autora utilitza un punt de vista extern i omniscient ja que coneix els pensament i les sensacions de la protagonista a la perfecció. Ho podem veure al paràgraf 4, línia 11: “Una esgarrifança de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal” i també al paràgraf 6, línia 1: “Va avançar la mà tímidament i va agafar-lo”.

Quant a personatges principals veiem a la protagonista sobre la qual desconeixem el nom, una dona pobre que probablement visqui sotmesa al seu marit i intenta sortir d’aquesta situació ella sola. I l’antagonista que en la meva opinió seria l’home amb el que ha tingut relacions sexuals i li ha donat el bitllet falç, tot i que també podria ser el marit per no voler-la ajudar i tractar-la com a una esclava. Aquests fets, no els podem assegurar perquè no apareixen escrits en el text, però si que ho podem suposar per la manera en que s’expressa i els seus pensaments. Finalment trobem els personatges secundaris que són la Zuzanne i la dona que li diu que el bitllet és falç. Aquests personatges apareixen molt poc en el text, però són bastant importants, ja que li diuen a la protagonista que el seu bitllet és falç.

El discurs és narratiu en general tot i que també hi trobem parts de descripció com per exemple a la primera línia del tercer paràgraf: “En aquella hora passava poca gent pel bulevard Rochechouart. A la cantonada del carrer Dunkerke hi havia, com sempre, Zuzanne amb el carretó de flors”. També hi trobem parts de diàleg directe al llarg de tot el text, per exemple al paràgraf 6, línia 12: “-A quin preu ven els clavells? –No ho sé, esperi´s un moment.”

Pel que fa al temps històric, jo crec que aquest conte està ambientat cap a la meitat del segle passat, principalment perquè és l’època en que va viure Mercè Rodoreda. També es pot veure en altres aspectes com ara les descripcions que en fa i sobretot la moneda que s’utilitza. D’altra banda el temps de la narració te una durada d’una nit, des de que surt al carrer pel vespre fins que arriba a la nit per fer el sopar al seu marit. I finalment el temps verbal que predomina és el passat, ho podem veure per exemple al començament del text: “Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada” i a la segona línia del quart paràgraf: “Havia pogut veure, malgrat l’angúnia que li feia, que era jove, prim.”

Per acabar, Mercè Rodoreda utilitza en moltes de les seves obres  les flors com un símbol de llibertat, puresa, felicitat i tranquil·litat perquè en la seva vida eren molt importants i tenien el mateix significat que en les seves obres. Una altra característica dels seus textos és que tots els protagonistes acostumen a ser dones infelices amb una vida miserable, perquè en les seves obres reflecteix alguns aspectes de la seva pròpia vida.

En conclusió Mercè Rodoreda acostumava a utilitzar uns símbols i una classe de històries determinades que reflectien a la perfecció el que ella havia viscut en la seva joventut.

Àlex Cifuentes Casamitjana

4rt D