REIS DE SORRA. Veritats a mitges

La Bruna encara ara es pregunta per quins set sous no va actuar amb la coherència i el seny que la situació requeria. El que hauria hagut de fer per lògica, era trucar als seus companys de l’hospital; o fins i tot, avisar la policia. ¿Van ser els ulls blaus de König els que li van fer ballar el cap? Sí, potser sí. Potser va ser aquella mirada desvalguda i dominant a la vegada. Encara que va dipositar-li a la mà el medalló d’or amb el relleu gravat d’aquella preciosa dama de llavis carnosos, galtes enceses i port majestuós, la Bruna va tenir la certesa que ja no podia fer-se enrere.

Ajudi’m , per favor, ajudi’m…-continuava mormolant ell, amb menys esma cada vegada.

En el dors del medalló, la Bruna hi va poder llegar: “Teva,sempre. ECB”.

La Bruna es va decidir per ajudar König , no sabia com ni perquè, però una força sobrenatural l’empenyia a fer-ho. Tot seguit el va dur al seu cotxe, tombant-lo en els dos seients de darrere. En König ja no va poder pronunciar cap paraula més, semblava mig mort, amb la cara pàl·lida i suant. La Bruna ja decidida, va arrencar el cotxe i es va dirigir als afores de la ciutat, ja que tenia la casa a la vora del mar. Pel camí va parar en una petita zona comercial per comprar provisions, medicina i roba per en König i va tornar a emprendre el camí. Mentre conduïa estava nerviosa, li passaven mil idees pel cap. Temia que l’acte que havia fet suposaria algun problema per a ella en el futur, però tornant a veure els ulls de König, ja no va voler fer-se enrere.

Quan ja havia arribat a casa, va treure a König del cotxe amb dificultats, i el va acomodar en el sofà que tenia a la sala d’estar. Com que la Bruna tenia experiència en l’àmbit mèdic, es disposava a curar les ferides que tenia König en l’espatlla , en el front, i en l’esquena. Però abans de curar-lo es va fixar de nou  en el seu aspecte.

Era un home robust, d’uns trenta anys i de mitjana estatura, tenia les faccions suaus i marcades, els llavis prims, el nas allargat , uns ulls d’un color blau turquesa, i uns cabells d’un color ros suau. Pel color de la pell, semblava provinent de països nòrdics. La seva veu era interessant ja que no encaixava amb el seu cos, tot i ser un home robust tenia una veu de nen petit. Per la roba que portava, semblava que pertanyia a una classe social alta, duia un vestit negre, amb unes sabates que hi feien joc, una camisa blanca amb corbata, i un rellotge d’or amb incrustacions de diamant de la marca suïssa Rolex que cridava molt l’atenció. 

 La Bruna veient que encara estava inconscient, li va curar les ferides ràpidament, i li va canviar la roba que duia tacada de sang. En les butxaques dels pantalons li va trobar una cartera amb grans quantitats de diners i diversos documents d’identitat amb la seva foto.

En cada document duia un nom diferent, fet que va provocar una gran  preocupació per part de Bruna que va decidir deixar-ho estar per aquell dia, i anar-se’n a dormir. A l’hora de dormir, va veure convenient dormir a prop de König per tenir-lo a la vista i adonar-se’n per si es despertava.

L’endemà al matí, la Bruna va veure que en König estava despert, però en un estat de semi-consciènica, ja que entretancava els ulls cada cert temps. Els ulls blaus de König brillaven d’alegria, i com a gest d’agraïment  li va regalar un somriure a la Bruna. La Bruna per la seva part li preguntava com estava i qui era.

En König, volia contestar a les preguntes de la Bruna, però no li sortien les paraules. Davant d’aquest fet, va caure una altra vegada en l’estat d’inconsciència. 

La Bruna en veure la caiguda de l’home una altra vegada, es va començar a preocupar pel seu estat de salut.  A continuació va trucar a l’hospital explicant que no podia anar a treballar ja que estava malalta, i va decidir quedar-se a casa cuidant de l’home.

La Bruna va tornar a recordar l’episodi del dia passat. Eren les quatre de la tarda, i  tornava de treballar de l’hospital. Havia passat un dia amb molta feina i estava cansada. Feia molta calor, i no faltava res pel començament de l’estiu, així que mentre conduïa de camí cap a casa va decidir aparcar el cotxe davant d’un bloc de pisos i va anar a passejar en un parc del costat per prendre l’aire. Quan ja es trobava una mica millor  i tornava en direcció al bloc de pisos, va veure a en König a prop del seu cotxe, estirat al terra i ferit, i a l’edifici que hi havia just a dalt , a la cinquena planta, hi havia una finestra oberta i es sentien trets de pistola.  La Bruna, no entenia quina força sobrenatural l’havia empès a ajudar aquell home, el que hauria d’haver fet era trucar a una ambulància i la policia. Però ara no hi podia fer res, ja que s’havia emportat aquell home a casa seva i tenia por de portar-lo al metge o a la policia ja que ella també estava involucrada en aquest afer.

Cap al migdia, la Bruna va encendre la televisió per passar una mica el temps i veure l’actualitat en les notícies, i es va emportar una gran sorpresa en veure que tots els canals informatius de la televisió parlaven de la recerca de König. Deien que era un home involucrat en atemptats radicals, però no sabien la seva identitat, i es veu que els seus quatre companys van ser detinguts el dia anterior en un pis de la ciutat.

La Bruna estava espantada, va deixar encesa la televisió, un calfred li va recórrer tot el cos, es trobava en estat de shock, no s’ho podia creure. Tot seguit amb les mans tremoloses es va apropar a König i va buscar entre les seves pertinències algun objecte que pogués constatar el que acabava d’escoltar a les notícies. Per començar estava segura que era un home ric i que amagava la seva identitat, ja que tenia falsificats diversos documents d’identitat.

A continuació el fet que el dia abans li demanés ajuda i li mostrés el medalló d’or amb les sigles ECB i amb el relleu de la  dona,  indicava que segurament l’estava buscant. Les sigles ECB, indicaven el nom de la dona. La Bruna va provar de desxifrar el nom però no va tenir èxit, era massa inusual. 

Entre les pertinències de König, que seguia inconscient, la Bruna no va trobar res d’interessant llevat de les altes sumes de diners que portava. La Bruna estava suant de la por, tenia el cap fet un garbuix d’idees i suposicions, i va decidir deixar-ho estar per una estona i seguir els fets per la televisió, ja que en König inconscient com estava, no li explicaria res.

A les notícies explicaven que la policia havia desplegat un dispositiu policial en el perímetre de la ciutat per a localitzar König. Després de sentir la nova notícia, la Bruna es va trobar més tranquil·la , ja que el fet que la seva casa estava situada a les afores de la ciutat, a la vora del mar, i envoltada de dues muntanyes, suposava que a la policia li seria molt difícil arribar fins a ella. 

Durant tota la resta del dia, la Bruna va estar mirant les notícies, per saber si hi havia alguna novetat en relació a la recerca de König. Per la seva sorpresa, al vespre va veure que König havia obert els ulls i estava fent grans esforços per incorporar-se. Va esperar a que s’incorporés del tot i s’hi va apropar tremolant de la por. Hi havia alguna cosa en l’aspecte de König que l’atreia.

—Moltes gràcies per el que has fet amb mi, t’ho agraeixo molt— va dir König amb la veu de nen que tenia.

—Qui, ets? —va preguntar la Bruna amb una veu tremolosa.

—Em dic König, sóc un ciutadà alemany, i treballo al Banc Central Europeu— va contestar König tranquil·lament.

—A les notícies diuen que estàs involucrat en afers de terrorisme— va dir la Bruna mantenint-se a una distància prudencial de König.

(Silenci per part de König)

—Qui és aquella dona, que tens incrustada en el medalló? —va preguntar la Bruna. 

—És la meva dona, aquella mala gent la tenen segrestada, i haig de pagar un rescat per salvar-la—va respondre König fermament.

— Estaves ferit en el moment que et vaig trobar al carrer? —va preguntar la Bruna.

—Aquells salvatges van decidir matar-me , però jo vaig saltar per la finestra—va respondre König.

—Tens diversos documents d’identitat falsificats amb el teu nom? —va preguntar la Bruna.

(Silenci per part de König)

—Pots fer el favor d’acompanyar-me per parlar amb la policia i aclarir els fets? —va preguntar la Bruna, intentant mantenir la calma.

—No puc, és massa perillós, t’agraeixo tot el que has fet amb mi, però ara me n’aniré i buscaré la meva dona pel meu compte— va respondre König tot alçant-se del sofà i recollint les seves pertinències.

                                                                    

ANASS MAAZIZI. 4t ESO C.